Aquesta és una pregunta clau. Sovint, la paraula "teràpia" s'associa exclusivament a la psicologia clínica o a "curar" alguna cosa que està trencada. Des de la meva mirada humanista i integradora, la definició és una mica diferent.

Per a mi, un procés terapèutic no és el camí per "arreglar" una persona, perquè no crec que ningú estigui trencat. No és una consulta mèdica on jo dono un diagnòstic i tu reps un tractament. Segueix llegint

Si la teràpia sovint posa el focus en sanar o entendre el passat i el present, la transformació personal posa la mirada en el moviment i en la capacitat de convertir-nos en qui realment som. Des d'una vessant filosòfica i humanista, transformar-se no és canviar qui ets, sinó "treure el que sobra" per permetre que la teva essència emergeixi.

Sovint confonem la transformació amb convertir-nos en algú diferent o "millorat", com si fóssim un producte que necessita una actualització. Per a mi, la transformació no és un canvi estètic o superficial; és una metamorfosi profunda en la manera com et relaciones amb la vida. Segueix llegint

És molt comú que aquests dos conceptes es confonguin o s'utilitzin com a sinònims. Tanmateix, des de la meva perspectiva integradora, encara que caminen de la mà, tenen matisos diferents que ajuden a la persona a saber en quin punt del seu camí es troba.

• La teràpia sol posar èmfasi en l'acceptació i la comprensió (el per què i el com em sento).
• La transformació posa èmfasi en el propòsit i la transcendència (el per a què i cap a on vull caminar).

Actualment cobro 40€ per sessió. Dic que és un "preu ajustat" és considerablement inferior al mínim que acostuma a cobrar actualment qualsevol professional experimentat/da del sector. Això actualment ho faig així per 2 motius:

• Jo encara no sóc un professional experimentat. Estic començant en aquest món i, fins que jo no m'hi consideri, no em sembla just cobrar el mateix que una persona que porta anys dedicant-s'hi.
• Considero que el cost estàndard actual d'una sessió d'aquest tipus és elevat, i això pot suposar una barrera d'accés a moltes persones. Deixant clar que no considero que els professionals no es mereixin el que cobren (només faltaria), sí que vull, sempre que pugui, ajustar el cost de les meves sessions a la realitat social.

M'autodenomino "acompanyant terapèutic" perquè actualment sembla que no està gaire ben vist per part dels organs reguladors que l'etiqueta "terapeuta" la utilitzin persones sense estudis universitaris homologats de l'àmbit de la salut.

Ara bé, malgrat que les formacions que jo he cursat no ho estan, sí que n'estic 100% segur que tot el que he après sobre l'art d'acompanyar persones no ho ensenyen a cap universitat. 

En aquest cas sí que hi ha una diferència substancial: la paraula "psicoterapeuta" només la poden utilitzar les persones amb la titulació de Psicologia o de Psiquiatria. Aquest no és el meu cas.

Que no sigui psicòleg, no obstant, no vol dir que estigui exempt de mantenir una ètica professional. Sóc conscient que amb la formació que tinc, hi ha casos que, en funció de la seva gravetat, el més pertinent és derivar-los a professionals acreditats.